15. Valora la repecussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

Tot i que Joan Fuster tingué una idiologia més d’esquerra, doncs des d’un primer moment critica el franquisme, s’ha de dir que va nàixer en una família conservadora agrícola, sent ell un autodidacte en l’àmbit literari, on treballà la poesia però sobretot els assajos.

Si s’hagués de dividir la seua obra assagística es faria d’aquest mode, primer desenvolupà els anomenats escrits sociopolítics, on destaquen dues obres importantíssimes, la primera és Nosaltres els valencians, un llibre que s’estructura del següent mode, té una part històrica, on es tracta el catalanisme valencià, altra de temàtica lliberal, on s’analitzen el pes dels emigrants, i el paper de l’església i l’última referent als problemes agraris dels llauradors de València. L’altra obra és El País Valenciano, on es preseta una gran batalla ideològica valenciana amb dues corrents fracturades, la folklorista i tradicionalista, i la catalanista, més relacionada amb l’esquerra valenciana i defensada per l’autor analitzat.
De fet ell acunyà el concepte de Països catalans. En segon lloc este autor té els estudis històrics, dels clàssics medievals (Vicent Ferrer), de l’epoca moderna (La decadència del País Valencià) i de la literatura del segle XX (Estellés, Espriu…). L’última “etapa” de la seua obra assagística és la de l’individualisme, on destacà la innovadora concepció de l’assaig amb els aforismes, que són com micro-assajos. Així l’obra central d’esta fase seria Diccionari per a ociosos, on n’hi ha una sèrie de paraules definides mitjançant un aforisme.

Havent visllumbrat l’obra de Fuster, ja podem analitzar-ne el seua esti i la seua temàtica. En primer lloc, Fuster usà un estil determinat, amb la fi de captar i seguir al lector, açò ho aconseguia amb uns assajos exposats amb claredat d’idees, ironies i adjectivacions, una prosa burlanera, expressions col•loquials… Tot allò era barrejat i transformat en un assaig, que acostumava a tindre temàtiques molt variades, com el paper de l’intel•lectual en el món, la llibertat, la injustícia a les minories, l’ecologisme, la ciència i la tecnologia, l’home corrent i normal i la revolución sexual, entre molts altres.

Tenint tot el dit present, se'n pot dir que Joan Fuster ha sigut una assagista amb una notable repercussió social, no sols pels seus assajos, sinó també per les seues aportacions a la premsa, sobretot a la Comunitat Valenciana, tant davant de les noves generacions de joves d’ideologia més catalanista, com als joves valencians més partidaris d’una ideologia diferent a la de Fuster, més a favor d’Espanya i de la diferenciació del valencià i del català com a dues llengues distintes i no com a dues varietats d’una mateixa. Este últim grup era cridat, d’un mode no molt apreciatiu, per Fuster com els Blavers, a causa de que reivindicaven el Blau a la senyera valenciana, constantment.

Per finalitzar, destaquen curiositats de la seua vida, com a causa de la seua repercussió social com, que la seua casa va ser bombardejada, a causa de la seua ideologia pancatalanista, que ell no es considerà pas nacionalista tot i que els seus detractors l’acusaven de traïdor, de fet el seu ninot va ser cremat en una falla de la plaça de l’Ajuntament de València i que sentia una especial predilecció per les obres d’Estellés, al qual calificà de poeta de les realitats. Per últim destacar que Fuster considerà l’assaig com literatura, doncs l’assagista manipula idees però sols ho pot fer mitjançant les paraules.

Elaborado por Ferrán Guillem