Tot i que Joan Fuster tingué una idiologia més d’esquerra, doncs des d’un primer moment critica el franquisme, s’ha de dir que va nàixer en una família conservadora agrícola, sent ell un autodidacte en l’àmbit literari, on treballà la poesia però sobretot els assajos.
Si s’hagués de dividir la seua obra assagística es faria d’aquest mode, primer desenvolupà els anomenats escrits sociopolítics, on destaquen dues obres importantíssimes, la primera és Nosaltres els valencians, un llibre que s’estructura del següent mode, té una part històrica, on es tracta el catalanisme valencià, altra de temàtica lliberal, on s’analitzen el pes dels emigrants, i el paper de l’església i l’última referent als problemes agraris dels llauradors de València. L’altra obra és El País Valenciano, on es preseta una gran batalla ideològica valenciana amb dues corrents fracturades, la folklorista i tradicionalista, i la catalanista, més relacionada amb l’esquerra valenciana i defensada per l’autor analitzat.
